L'esperit del bloc

... O era blog? Ho deixarem a gust del consumidor, d'acord?

Avui, l'entrada va pel Cice: un noiet de Ses illes (bé, ell diria que és de s'illa, i amb tota la raó, perquè només és d'una illa, de Menorca), més concretament de Maó. Fa uns dies a través del seu bloc/blog (Galerades, hi teniu accés des d'aquesta mateixa pàgina) em va encolomar això dels propòsits blocaires; és a dir, què pretenc que en surti d'aquest bloc/blog i tot d'històries relacionades amb aquest suport virtual.

Doncs bé, com recordareu, el dia que vaig encetar el bloc/blog els propòsits eren pocs, per no dir que eren inexistents. Avui, dos mesos i escaig més tard, això dels propòsits està si fa no fa igual. Us ho explicaré:

No és només el fet de no haver-me plantejat què en vull treure o què n'espero sinó que, ni el busco ni el vull trobar el perquè de l'espai Xàldiga. És tan simple com això. Escriure em funciona. És com una teràpia, si n'hi voleu dir així. Jo sempre he dit que no em sé expressar, que només m'entenc jo quan parlo. En canvi, quan em poso davant d'un full en blanc (o davant la pantalla) les idees prenen forma, s'estructuren, es col·loquen al lloc exacte on han d'anar, una rere l'altra, i tot és torna tan senzill, tan entenedor... Escric per a mi, m'escric. Es tracta d'una necessitat. Una necessitat intermitent, tinc èpoques que ho necessito moltíssim, i també hi ha temps que les paraules no em surten, ni tan sols les paraules escrites.

Així doncs, Cice i qui passi per aquí, entendreu que amb aquest panorama no me'n puc fer, de propòsits. L'únic que vull és ser jo mateixa i escriure sobre el que em crida l'atenció, el que m'amoïna, el que em fa somriure... En fi, sobre tot allò que mereixi una reflexió. Ser jo i compartir-ho amb vosaltres; m'agrada que passeu l'estona remenant per aquí, m'agrada que els mots us desordenin la consciència, almenys de tant en tant, m'agrada el vostre esperit crític.

En definitiva, per a tots aquells que conviviu amb la contradicció (sigui, o no, constant)!

"Tanta ressaca per tan poc alcohol,

matins de vermut i diari.

Coses menudes, petites engrunes,

eclipsis de lluna, tresors que et caben a la mà.

Una mirada, hores sense son,

gust de maduixa en els teus llavis,

trossos de vida sense cap valor

que ho tornen tot tan fàcil. (...)"

Els pets

Fàcil

Cice, moltíssimes gràcies per un divendres com els d'aleshores.