L'alba

Primeríssima hora del matí, un dia de cada dia, encara és fosc, el vent glaçat a la cara em fa despendre'm de l'últim son abans d'obrir els ulls i despertar-me, al món real. Les marques dels llençols oposen resistència i no volen fugir de sota la roba, de damunt la pell. Alguns fanals mandrosos s'amaguen en la foscor de la seva bombeta que no fa llum. Els sorolls discrets fan intuir un nou dia, i les primeres paraules dites en veu baixa surten a mig gas.

L'hora perfecta; a mig camí entre el dia i la nit. 

La felicitat XII (Retalls)

Estiu 2014 

Tu i jo

Jo i tu

El nostre món

El Món és nostre.

9/8/2014

Vistes fins allà on no pots veure-hi res més.

Sonen les campanes de Le Mont Saint Michel. Són les onze del matí. Un moment bonic, que s'aturi el temps...

11/8/2014

Bretagne.

Fôret de Brocéliande. La terra de'n Merlí. Un llac al meu davant. Llegendes i misteris. Xiula el vent, al cel hi ha núvols, cauen gotes.

Feliç.

31/8/2014

Vilanova.

Tornar a començar.

El darrer d'agost abans de setembre. les nou del matí, espigó de la carpa. Fa vent. No se sent ningú, el matí tot just comença.

momentsdetuidemi instantspreuats

"... Y ahora estamos camino de la frontera disfrutando a poquitos la vida entera... Probablemente no encontraremos el camino pero nos sobrarán las ganas de volar, nuestas ganas de volar..."

El secreto de las tortugas, Maldita Nerea & Los delincuentes

https://www.youtube.com/watch?v=XhZT6T0Hvlk

La fragilitat VII

Bescanviem silencis, esborrem paraules.

Dos cossos nus sota un cel d'estrelles; ofeguem les nostres misèries amb petons, molts, i amb el desig que demà l'avui no haurà existit. Esborrem per tornar a començar.

El demà desperta sota els raigs de sol; segellem les nostres promeses amb petons, molts, i amb el desig que demà recordarem l'avui amb aquell nostre gest, còmplices d'una nit que mai no haurà existit.

Feliços escriurem un punt i seguit.

La felicitat XI

Quan tanco els ulls i la vida és un viatge. 

Pessigolles a l'estómac a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Perquè els instants aturats fets imatge em transporten enllà i volo.... i ja hi sóc altra vegada. I em sento esclafir en una riallada sorollosa que ressona en els meus records. I em veig mirar-te de reüll quan, de sobte, m'envoltes la cintura, em mossegues el coll, i ens fonem en un petó amb gust de sidra. I m'endinso en la penombra de les coves i escolto històries de bruixeria que m'expliques fluixet a cau d'orella. I després em sento cantar a ple pulmó totes les cançons que sonen al radiocassette, i desafino. 

Somric en silenci a ulls clucs. Com m'agrada sentir-me així! 

Les veritats III

Les veritats absolutes no existeixen, no!

Punts de vista; cadascú el seu, mai cap d'igual, sempre hi ha matisos que marquen diferències. Hi ha, però, qui no ho veu; s'encega mirant-se el melic  i s'escolta per damunt del silenci, sense parar esment en res ni en ningú més: el jo contra el món.

No crec en veritats absolutes, no! 

Giro i capgiro del dret i del revés les meves veritats absolutes i somric calladament quan descobreixo un error en el pensament sobre una meva veritat, que aleshores deixa de ser absoluta. 

I emergeixen decidides, les subtileses.