Pròleg
Obro la llibreta de tapes dures, la de color blau. Passo els fulls, quadriculats i plens de mots qualsevols, un rere l’altre fins a trobar-ne un que estigui en blanc. A la fi el trobo, destapo el bolígraf, i em disposo a escriure-hi alguna cosa. Encara no sé ben bé què, però de seguida la tinta va impregnant la nitidesa blanca.

Decideixo no pensar, només escriure: una lletra lligada amb la següent, una paraula, un espai buit, a continuació un altre gargot que sembla una lletra seguida d’un altre traç insegur, i un altre... quan me n’adono ja he de girar full. Abans de continuar, però, rellegeixo el que he escrit: res massa transcendental als ulls dels altres, em sembla.

Després d’aquesta reflexió d’estar per casa, giro full i continuo escrivint, o potser més aviat hauria de dir fent gargots, no ho sé. Ara, una mica més conscient de tot plegat, reflexiono: aquesta és la meva manera d’escoltar-me i, alhora, de fer-me sentir encara que sigui en silenci. M’explico i us explico coses: de vegades són imatges del dia a dia, de vegades petites pinzellades dels meus somnis, dels meus neguits, alguna vegada també intento trobar les paraules exactes per descriure instants viscuts, en fi, un munt de paraules encadenades que se’m passegen pel cap.

Sigui com sigui, sempre comença de la mateixa manera: amb la necessitat d’evocar-ho tot, de tenyir el full en blanc. I a poc a poc, a mesura que brollen les paraules, aquesta necessitat es va esvaint fins arribar al punt i final. Només aleshores s’acaben les ganes d’expressar-me i expressar-vos. Arribat aquest punt, llegeixo i rellegeixo, retoco i torno a retocar, i hi torno una i infinites vegades. La satisfacció mai no és plena: continuaria buscant sempre la perfecció, malgrat que no existeixi. Una cosa és ben certa, però: un cop tapo el bolígraf i tanco la meva llibreta de tapes dures, la de color blau, em sento bé amb mi mateixa. I penso també què busco: només pretenc despertar-vos emocions quotidianes, somnis, neguits... en definitiva, fer-vos sentir una mica més vius.

Xàldiga
29/10/07