Ahir
Cau el sol d’octubre. Agafo les claus i tanco la porta d’un cop sec. Camino sense rumb pels carrers deserts. La ciutat ha callat aquesta nit. Els fanals s’han apagat. Sento la foscor, respiro el silenci. Travesso ara un carrer, ara una avinguda. Passejo a poc a poc, immersa en els meus pensaments. No sé on vaig ni ho vull saber. Només faig anar un peu davant de l’altre, i respiro profundament.
Camino sense pensar que camino, però penso enmig del fred desert nocturn. Passejo i penso en tu. M’aturo en un semàfor, es posa verd i creuo. Sense ni adonar-me’n em trobo davant del mar. Miro al meu voltant, busco un lloc per asseure’m i pensar en tu. El vent glaçat em recorda a tu: les teves abraçades càlides, els teus somriures còmplices, la teva mirada plena de força. Tanco els ulls, em transporto fins aquells dies, fins als nostres dies.
Cau el sol d’octubre. Agafo les claus i tanco la porta d’un cop sec. Camino sense rumb pels carrers deserts. La ciutat ha callat aquesta nit. Els fanals s’han apagat. Sento la foscor, respiro el silenci. Travesso ara un carrer, ara una avinguda. Passejo a poc a poc, immersa en els meus pensaments. No sé on vaig ni ho vull saber. Només faig anar un peu davant de l’altre, i respiro profundament.
Camino sense pensar que camino, però penso enmig del fred desert nocturn. Passejo i penso en tu. M’aturo en un semàfor, es posa verd i creuo. Sense ni adonar-me’n em trobo davant del mar. Miro al meu voltant, busco un lloc per asseure’m i pensar en tu. El vent glaçat em recorda a tu: les teves abraçades càlides, els teus somriures còmplices, la teva mirada plena de força. Tanco els ulls, em transporto fins aquells dies, fins als nostres dies.
Xàldiga
22/10/07
Quan oblidar es fa difícil.
Cal començar de nou. Una pàgina en blanc per reconstruir el teu món. A poc a poc, sense presses tot tornarà al seu lloc. Somriures i esperances. Que mai no falti un motiu.
4 comentaris:
eiss com anem?
com va anar diss amb Gemma?
està bé?
noss vam treballar toot el dia el terreny uaah quin fart! però ahir ja el van venir a taxar...
per cert, aquest escrit és repe no? ja em sona! tot i ser repe, és un plaer rellegir-lo!
un petó i una abraçada.
Laura
Wapa!
doncs qudarem aquest dissabte amb la Gemma, en principi, si no hi ha més imprevistos.
I no ho sé si l'escrit està repetit, a mi no em sona haver-lo penjat, però podria molt ben ser perfectament. Ja ho comprovaré amb més calma.
Petó!
He tornat!!! desprès d'uns dies out del teu blog, torno a ser aquí per seguir-te!!!
Un escrit genial, jo no el recordava...
I com molt be dius, si no podem oblidar, hem de crear un nou món!!!
Molts petonets wapa
eiiss
bonees neus
ara em sento malament per haver tingut aquesta impressió... no em facis cas, segur que no l'havies penjat ja... sóc jo que no sé on ballo. :(
lluis i jo baixem avui a bcn, van operar el seu iaiu i no ha anat bé malgrat el que semblava... està la cosa xunga... :(
si quedeu demà amb gemma: UN PETÓ MOLT GRAN PER LES DUES... tinc ganes de veure-us :)
muaaaaaaks i bon finde.
Laura
Publica un comentari a l'entrada