La por

Sempre plou sobre mullat.
Algú em va dir un dia que si tinc por és perquè tinc alguna cosa a perdre (més o menys anava per aquí la història). M'acaba de venir al cap. Quanta raó tenies! No recordo qui m'ho va dir, potser ho vaig sentir o ho vaig llegir en alguna banda, ara no ho recordo exactament (una de les tantes males jugades que ens fa la memòria, en fi!). Tant és, anem a les coses importants.

Doncs sí, si tinc por deu ser que hi tinc alguna cosa a perdre, oi? Rotundament, sí. I no m'agrada tenir aquesta sensació; estic neguitosa, em mossego les ungles, les cigarretes volen més de pressa que de costum (que ja és dir...), no controlo les llàgrimes i menys els pensaments.

I no ens agrada perdre, a mi tampoc. Se'n diu egoisme, d'això? Potser hauríem d'admetre que som egoistes per naturalesa? No ho sé, ja m'ho acabaré de rumiar un altre dia. Ara no toca, com dirien alguns. Però, que no és bonic lluitar per allò que volem? Sí, ho és. Ens fa sentir vius, estem vius. Tinc por i no m'agrada. Estic viva perquè sento por. M'agrada sentir por.

Em neguitejo, ja no tinc ungles, enceto un altre paquet de cigarretes, més llàgrimes, pensaments cada vegada més contradictoris. M'importes.

Tinc por.

"Passe el que passe recorda respirar.
Passe el que passe recorda caminar.
Passe el que passe recorda caminar.
Passe el que passe recorda respirar.
Passe el que passe recorda imaginar
un dia, en el futur,
on siga lliure amb tu."

Feliu Ventura
Recorda respirar