Trencaclosques (post)electoral

Dimarts postelectoral.

Amb els ànims un xic més calmats, ja; més que res, perquè anem assimilant la situació, no pas perquè ens satisfaci el nou panorama polític. No! Tendim a la bipolarització (real o provocada per la por a quelcom pitjor) i els partits minoritaris (minoritzats, potser?) perden pes, perden força, perden la seva veu. Un càstig massa sever? Som massa exigents? O el càstig és meditat, i merescut? El vot útil a la desesperada, per evitar el desastre, ens ha costat massa car? No ho acabo de tenir clar, seria una mica com allò de si l'ampolla és mig buida o mig plena... En fi, l'únic que sé del cert és que podria haver estat molt pitjor: potser una majoria, o potser un canvi de govern. Tot i que amb els temps que corren, tots sabem que ja no queda ni un pam de net enlloc, que els colors es difuminen... Ja el tenim aquí: l'apassionant moment de les converses, els pactes, les sumes, les restes, els estira-i-arronsa, etc. A veure qui s'endú el millor tros del pastís!

Paraules al vent
Llances paraules al vent. Paraules de llibertat. Elles, que vénen sense que les hagis cridat. Només apareixen, de sobte; ara cap aquí, ara cap allà. Plouen infinites, no s’aturen. Una darrera l’altra, en fila índia. De vegades, s’embarbussen. Tenen massa pressa. Són paraules d’ahir que ens fan ser avui. I demà els traurem la pols; avui, paraules d’ahir per construir un demà.

Elles, que ho són tot. Paraules de lluita i combat; dius que no m’aturi. Mots del dret i del revés, mai l’últim; sempre en queda un, i el següent, i un altre... Crides que som i volem ser.

Remenes. Paraules de paper. Sota la pluja, gust de maduixa. Dius que miri sota el coixí; s’amaguen, quietes. I ara canten. Petits tresors per seguir endavant. Mots que a poc a poc es fan més grans, busquen i troben.

Badalles. Paraules de somni. Dius que no m’amagui en un racó. Mots per a tu, mots per a mi. Paraules que s’esmicolen; guarda-les en una bossa. Elles, menudes i dolces, fan camí. Mots porucs i tremolosos d’uns dies grisos que encara ens amenacen. No t’amaguis, insisteixes; el pols ben ferm. Sent l’orgull a cada pas.

Xiuxiueges. Paraules de llum i penombra. Mots que embolcallen, suaus; rínxol i xiruca. Mig ple o ple del tot; paraules juganeres, sensuals, a mitjanit. Sorpresa! Sense avisar fa la seva aparició: el silenci, sht.

Calles. Paraules de savis. Dius que m’escolti; sento la calma. Hi són, no han mort; el cap a punt d’esclatar. Mots que no descansen: l’endemà ha de ser millor. I tot començarà de bell nou.

Assaboreixes...

Xàldiga
11/4/07