Perquè em fas esbossar una rialla, sempre.
Perquè fas que els ulls em brillin de felicitat, sempre.
M'agraden les coses senzilles. Aquelles que, tot sovint, passen desapercebudes. Potser és, precisament, aquesta discreció el que m'atrau dels petits detalls. Grans tresors. Una copeta de vi sense res més a l'estómac, una cigarreta en bona companyia, rialles. Passegem per algun carrer de la capital, tranquils. Triem un local a l'atzar, i un cop a dins ens serveixen uns xauarmes i dues begudes. La conversa: sobre qualsevol tema, ara no recordo quin. Possiblement, ens devíem endinsar en l'obscur, però fascinant, univers dels mots. Que si tomba, que si gira. En algun moment, vaig treure de la bossa un bolígraf vermell. Les tovalles de paper (blanc), ja us podeu imaginar com van acabar: dibuixets, figuretes, paraules inconnexes, ratllades, guixots...
Cafè, i cap a casa. Un migdia senzill. Un migdia impagable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada