16/2/16

Del canto d'un duro

Vivim. 
Sovint la vida et passa per davant i se t'escapa, arribes a tocar-la amb la punta dels dits però passa de llarg sense que puguis atrapar-la... Tan sols l'has intuït. 

Jugues amb la vida; fas volar la imaginació, idealitzes estones viscudes, n'esborres els instants que t'agradaria no haver viscut. Et fas una vida a la teva mida, la teva vida. Però massa sovint se te n'escapen aquelles petiteses, les coses que valen la pena de debò; i et cauen com una bufetada de realisme quan algú te les fa evidents.

Anys després et sents afortunada.
Aleshores no te'n vas adonar; si tibes massa la corda es pot trencar.