(Sht! II)
Miro el blanc de la neu i m'evoca una imatge de silenci.
Color blanc amuntegat en forma de neu, blanca i intacta.
Sento el vent que xiula amb força i em glaça les galtes, ara molt molt fredes i vermelles.
Noto el fred sec a les mans que, sense pensar-m'ho dues vegades, amago sota uns guants i dins les butxaques (a recer de la força i la fredor del vent).
Observo: blanc. Inspiro aire blanc, glaçat; expiro serenor blanca, extrema.
Giro giro i torno a girar sobre mi mateixa i només veig blanc, cada vegada més blanc, blanquíssim.
I sento el fred glaçat de la blanca neu entre els dits i l'instant es fon, desapareix per no tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada