En construcció III

Et miro i no puc evitar somriure; de fet, ni ho vull evitar perquè cada dia que començo amb tu al cantó dret del llit és una alegria. I somric.

Et miro i no puc evitar sentir-me feliç; de fet, ni ho vull evitar perquè saber que hi ets em provoca un pessigolleig alegre a l'estómac. I em sento feliç.

Et penso i no puc evitar somriure i sentir-me feliç; de fet, ni ho vull evitar perquè començar el dia cada dia amb tu i saber que hi ets em fa ser i voler ser millor, em fa somriure i voler seguir somrient i somrient-te.

Et penso i no puc evitar pensar-te en futur; de fet, ni ho vull evitar perquè projectar un temps que vindrà amb tu m'omple tant, tant que no necessito res més.

Ens penso junts i no puc evitar imaginar possibles móns possibles fets per a nosaltres; de fet, ni ho vull evitar perquè m'agradaria poder tastar tots i cadascun d'aquests altres mons, junts.

Ens miro i ens penso junts i no puc ni vull evitar-ho perquè tinc la certesa que plegats seguirem escrivint i reescrivint la nostra història; cada dia una nova paraula per  crèixer, reinventar-nos i seguir, seguir i seguir... construint quelcom nostre.