6/12/12

Momentets IX

Aigua.
Agafo aire. Em submergeixo i el soroll es torna sord, transparent. Amb els ulls ben oberts: blau. Respiro i els pulmons es desinflen. Sota l'aigua el món s'atura durant uns segons, fins que trec el cap, agafo aire i torno a la realitat sorollosa per un curt instant, i em torno a capbussar, bombolles.
Mirada blava i respiració acompassada al ritme dels batecs del meu cor. El soroll s'ha tornat sord i el pensament s'ha desbocat. Tan sols moc braços i cames. I la vida se me'n va engolida per aquesta tranquil·litat tan tranquil·la. I no puc pensar i no puc deixar de fer-ho. Penso, penso, penso... en tot i en no-res. Inspiro, expiro. 
El món desapareix al meu voltant; no sento res, tan sols percebo els moviments del meu cos, i les sensacions.   M'evadeixo, i em veig flotar dins meu: respiro i les imatges dins el meu cap passen de pressa, inconnexes. No m'esforço a reconstruir-les. Només tinc ganes de recrear-me en l'ara i conscentrar-me en el ritme de la meva respiració. Inspiro, expiro.
Inspiro calma, expiro vida.