Fred.
Sense tacte a les mans, tampoc als dits dels peus. Llavis tallats i nas vermell. Orelles congelades, pell resseca. Glopades d'aire gèlid. Mans encongides dins les butxaques, rostres amagats sota les bufandes. Les dents espeteguen.
Un cafè amb llet ben calent, hi apropes les mans. Quin plaer! Un glop; la llengua crema però tan se val, o potser ni te n'adones. Només escalfor que recorre tot el cos: et revifes. I allargues aquest moment, a glopets petits.
1 comentari:
Jo també vaig viure una sensació semblant. El fred. Sempre ha fet que em recargolés sobre mi mateixa i em deixava sense fer res. A diferència teva, jo no tenia cap tassa de cafè perescalfar-me les mans. Va ser realment frustrant trobar-me dins de l'edifici amb calefacció (apagada) més fred de la comarca.
Segurament et preguntaràs com és que estic escrivint un comentari a algú que ni tan sols conec, però és que m'ha cridat l'atenció al paraula Xàldiga. Tinc debilitat per les paraules que comencen amb xeix.
Després m'ha cridat l'atenció el fred. Fred. Per a això el comentari.
Espreo que no et sàpiga greu que l'hagi deixat.
XdX
Publica un comentari a l'entrada