I divendres faves tendres. (oh lai la, la masovera, la masovera!) *
Busques una mitja rialla que t'il·lumini el rostre. Quelcom que valgui la pena, que et faci tirar endavant. Vols abandonar aquesta actitud pessimista; sembla, però, que ella no et vulgui abandonar a tu: se t'arrapa més fort que una paparra.
Busques una cançó que il·lustri sentiments. Una melodia trista, la trobes. Apuges el volum, ben alt, i cantes fort, molt fort. Poc més d'un parell de minuts i la música calla, tu també. Una mena de pau interior, un mig somriure. No saps perquè ni de què, però t'has alliberat.
I penses que és divendres, i un cap de setmana llarg, i fa solet, i saps que hi haurà tranquil·litat, i sentiràs el silenci, i t'escoltaràs, i tindràs temps per a tu. I t'encanta! I taral·lareges oh, lai la, la masovera, la masovera... I somrius.
* Cançó popular
La masovera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada