El principi del final.
Saps quan tens aquella sensació? Sí, aquella en què saps una cosa però ben bé no saps perquè la saps, però saps que la saps (?) Em fa l'efecte que ho he fet més complicat del que és en realitat, però bé, ja em passa això a mi... No ho intentaré arreglar, no sigui cas que hi doni més voltes i ho acabi d'enredar del tot!
Tornem-hi: saps quan tens aquella sensació? Un cuc a l'estómac que et fa pessigolles, que se't passeja amunt i avall, que se t'entortolliga al coll fins a fer-t'hi un nus. Quin patir! I el cuc que no marxa, no hi ha manera de fer-lo desaparèixer. I les nits passen, en blanc i els ulls oberts. Des del llit (i dins el cap) vius mil històries en color, reals com la vida. En canvies els diàlegs, els torns de paraula, l'entonació i, evidentment, també en canvies el final no saps quantes vegades. I les hores passen, lentes.
Inventes una història sense final. T'enganyes.
2 comentaris:
Eo...!!! El principi del final o bé el final del principi. Que diferent una cosa de l'altre no?¿ Les xàldigues als fuets sempre cauen al començament... però també sempre acàben amb una xàldiga.
Bueno-. torna a ploure_. cal un fuet amb moltes xàldigues per exugar-nos
xamberg
Si si... moments diferents: el principi del final o el final del principi. Etapes que cal passar per seguir endavant, suposo.
Publica un comentari a l'entrada