Bones vibracions

Estiu. Vida. Tu, jo. Nosaltres.

És el que passa quan fas un clic, comença a sonar un acord, una melodia i el cor et fa un salt, se t'eriça la pell, i el cap et va a mil; ni t'atrapes per identificar-los, de tants flaixos com et dispara la ment. Tots coneguts, imatges viscudes fa més o menys temps: cadascuna et desperta emocions, totes diferents. 

I continua sonant la cançó. I ens veig anys enrere i no puc evitar somriure! Ens fem petons i més petons fins a adormir-nos amb un somriure als llavis; inventem noves paraules, construïm un món privat, el nostre.

I encara sona, pocs segons. Tanco els ulls. I imagino un temps futur i no puc evitar somriure encara més!

S'acaba a poc a poc. Silenci. Obro els ulls. Tinc gust de tu.

La felicitat XIII

Quan la vida és un viatge que anomenem felicitat.

En ressegueixo el llom amb els dits, l'agafo del prestatge, en trec una mica la pols que el temps ha fet seva. Em retrobo amb la portada, allargo els segons. Passo la primera pàgina, pell de gallina; un cop d'ull ràpid, m'aturo en una frase subratllada ara ja fa temps; una esgarrifança d'emoció m'electritza el cos, i de retruc l'ànima. M'hi capbusso de cap i de nou, més que contenta de retrobar-me amb la calidesa de paraules, frases i sensacions tan familiars.

A flor de pell, 

Pura vida.

No purs

Com puc? Sentiments.
Però, com? Paraules.
Penso pensaments, dic paraules; i tot ben tancadet dins el meu caparró, en silenci, que ningú pugui notar tota la impuresa que hi amago.

La tranquil·litat II

La tranquil·litat de les veritats.

Potser m'enduré un munt d'hòsties a la vida, segur. Però avui he après a valorar la pau interior que aporta l'honestedat. Ser sincera davant del món allibera. I saber que camino amb el cap ben amunt i la mirada ferma i clara em dóna la força per continuar endavant, malgrat totes les traves sempre endavant.

Perquè sóc sincera i això mai m'ho podran arrabassar, diguin el que diguin. I que diguin el que vulguin!

Tempus fugit II

Instants de tu i per a tu.

Hi ha moments que t'encanta assaborir: aquella estona tan teva, la que esperes amb candeletes durant tota la setmana, i que quan arriba no saps com fer-t'ho per retenir-la una miqueta més.

Perquè hi ha instants que es mereixen tot el temps del món.

Perquè quan vas massa de pressa el cap se t'omple de mil estones que dedicaries a fer això i allò altre i el moment sembla que no hagi d'arribar mai... i quan per fi arriba, felicitat absoluta! És ara o mai.

Gaudeix-lo, exprimeix-lo al màxim perquè saps que sempre, inevitablement, se t'escola entre els dits com un grapat de sorra i el món rodarà, rodarà rodarà... altre cop massa ràpid pel teu gust.