Epíleg2015

(En) Desconstrucció.

Del calendari, en ratllo el penúltim dia; dues xifres, indicadors de fugacitat.

Desconcert per l'imminent arribada del final; expectació pel conseqüent inici d'un nou començament.

M'agrada aturar-me i mirar enrere, potser sóc una rara avis enmig d'una societat que no deixa marge per l'error, que ens vol en fila índia i amb la mirada sempre endavant, amb aquella por del què passaria si algú gosés girar la vista enrere. Cataclisme.

Vaig directa al cataclisme, doncs. 

A l'estudi de casa m'assec al meu racó, -una taula ampla i llarga plena de piles de papers, llibres a mig començar amb la punta superior doblegada per no perdre'n el punt, fulls rebregats amb notes inconnexes d'històries a mig escriure, la formiga feta de filferro que vam comprar a Costa Rica, llistes de la compra, la carpeta de l'institut, el munt d'examens que he de tenir corregits quan s'acabin les vacances de Nadal, un punt de llibre de Cadaqués que treu el nas des de dins d'un pot de llapis, la funda de les ulleres de sol, el telèfon mòbil amb poca bateria endollat a l'ordinador... - encenc l'ordinador, obro un nou full en blanc, minimitzo, trio la música del moment, play, maximitzo el full en blanc. Disposada a llençar-me a l'abisme.

Fer balanç, quelcom que em demana el cor, o potser el cap?, quan aconsegueixo reduir la velocitat de la roda que gira gira i gira sense aturador. Decideixo no posposar-ho més. Perdre'm en les interioritats del meu món; remenar records, recuperar paraules pronunciades, sentir sensacions viscudes, esborrar pensaments pensats en veu alta, subratllar decisions preses, corregir sentiments equivocats, escoltar sons coneguts... I de sobte tot sembla més senzill, deu ser que la perspectiva i la distància juguen amb la relativitat i el resultat sempre es decanta a favor nostre. Somric irònicament. De fons, entre els pensaments, distingeixo aquella cançó, la que no puc parar d'escoltar i que no deixa de sacsejar-me l'ànima una i mil vegades; i ara somric amb llàgrimes als ulls, salades. 

Somriure serè, ample i de felicitat sincera.
Demà sortirà al carrer l'home dels nassos.
Demà, mentre repiquin les campanes, escriurem un punt i final que, acte seguit, esdevindrà un nou inici.
Feu dringar les copes, Salut!