Adonar-se'n del pas del temps. Des de les paraules d'un infant.
Esmorzo dues vegades perquè sóc petit (i has de créixer.)
No m'agrada fer-me gran ( i com ho saps, que et fas gran? I em mira amb aquells ulls desconcertats de "quantes preguntes...", i arronsa les espatlles.)
(En algun moment del dia el notes cansat?) Després del pati.
Converses de dissabte matí amb un infant que ja és un nen que s'ha convertit en tot un homenet que em desperten un cert desassossec quan afronto la vida, tot observant de cua d'ull l'expressió desconcertada de quan (de sobte als vuit anys) poc a poc comences a descobrir que res no és com t'havien explicat, veus com la màgia desapareix poc a poc i comences a entreveure realitats.
Incerteses en el llindar entre la infància i el primer despertar de la pròpia consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada