Tot és present i deixa pas al futur massa de pressa. Instants d'ara que fugaçment se'n van, són passat. Tot massa intens, ràpid, sense temps d'assaborir-ho. Tot es fa una muntanya, i quan tot hagi passat... tant com ho trobarem a faltar!!! Gaudir-ho mentre es pugui, i esclar que sí: però el no-temps sovint no perdona; i la vida gira, gira... i tu només n'ets un mer espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada